El Rafael és una de les poques barques de mitjana que, encara avui en dia, solquen les nostres aigües i que va ser construïda per pescar a la vela, només amb la força del vent com a propulsió.

L'any 1915 en Jaume Picornell Barceló i els germans Rafael i Bartomeu Font Bosch van encarregar a les drassanes Llompart de Ciutat de Palma la construcció de dos llaguts per a la pesca a la parella. D'aquesta manera van néixer el Rafael i el Bartolomé. El cost dels dos bastiments, pal i antenes inclosos, va ascendir, segons l'últim patró, a la quantitat de 10.000 pessetes de l'època.



El Rafael, amb 12,90 metres d'eslora; 4,40 de mànega i 1,33 de puntal fou construït amb fustes d'alzina i olivera per al costellam i folrat amb pi. Desplaçava originàriament 14.99 TRB i arborava un sol pal amb una gran vela llatina. A proa hissava un floc o pollacra amb un botaló que sortia per estribord de la roda.

Per a la pesca en parella calien dues embarcacions  de vela, de característiques similars i una gran compenetració entre les dues tripulacións a l'hora de fer les maniobres. Cada llagut arrossegava un puny del bou, art de pesca que es mantenia obert al fons quan es navegava en paral·lel.

Amb la instal·lació a bord, l'any 1925, d'un motor Bolinders de 30 HP, que va costar 3.700 pessetes, començà una nova època, però també l'inici d'una lenta decadència que gairebé acaba amb la pèrdua i l'oblit d'un llegat que generacions de pescadors i mariners ens han transmès.



Mantenint un pal per ajudar en les maniobres de llevar l'art i com ajuda en la navegació, el Rafael feinejava principalment a les Illes, però alguns hiverns també ho va fer al litoral català, entre Barcelona i Blanes. A finals del anys 50 se li feren importants modificacions: es va canviar el motor per un Volund de 65 HP i es va arrodonir la popa, a la manera del litoral del llevant peninsular.

A diferència de la seva parella -el Bartolomé- mentre es dedicà a la pesca, el Rafael sempre va pertànyer a la família de Joan Font Picornell, l'últim patró, fins que a finals del 70 va jubilar-se i el vaixell va passar a la llista esportiva. Aquest fet va possibilitar que el Rafael no fos desballestat per a construir un altre vaixell i actualment encara solqui les nostres aigües.

Animats d'un esperit de recuperació del nostre patrimoni i conscients de participar d'un moviment, cada cop més estès, per salvaguardar la nostra cultura marinera, ens vam plantejar d'adquirir aquesta embarcació tradicional, aparellada amb vela llatina.

Actualment el Rafael està aparellat de barca de mitjana, o "de falutxo" com diuen a les Illes, amb una superfície vèlica total de més de 150 metres quadrats. Disposa d'un motor de 85 HP i una capacitat per a 25 passatgers, 10 dels quals poden allotjar-se còmodament als cois.

Des de finals del 1996, quan ens arribà el Rafael, estem treballant amb el compromís d'iniciar un projecte que vagi més enllà de la recuperació d'una antiga barca de mitjana. Primer, rehabilitant el seu interior, sense perdre l'aire d'un antic bastiment, per acollir amb comoditat la seva tripulació. En segon lloc, ampliant aspectes de seguretat en la navegació: motor, aparell i maniobra, instal·lació d'aparells, etc. Finalment, coneixent el vaixell: navegant, participant en trobades de vaixells amb aparells llatins i passant hores en mar, en companyia de la gent que en sap, de navegar a vela llatina.